GENERALITAT
DE CATALUNYA

|
Una Generalitat de casi 650 años La institución del autogobierno catalán surgió
con atribuciones ejecutivas en materia administrativa y fiscal Por Josep Maria Sòria Hubo quien el pasado martes, 16 de diciembre, se sorprendió cuando el presidente del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, anunció solemnemente la elección de Pasqual Maragall como el 127.º presidente de la Generalitat de Catalunya. ¿Pero Jordi Pujol no había sido el 115.º presidente de la Generalitat, según publicó "La Vanguardia" en 1980?, se preguntaba, con razón, un lector informado. La historia de la Generalitat de Catalunya no es, como tantas instituciones que se remontan al medievo, una narración lineal. El pasado, aunque esté muy documentado, siempre está sujeto a revisión, y los últimos estudios de los expertos elevan a 127 el número de presidentes. Los orígenes de la institución de la Generalitat se remontan a las Corts Reials que ya eran convocadas en Suda (Lleida) en 1214 para expresar el apoyo de los tres "braços" (el eclesiástico, el nobiliario y las ciudades sometidas al rey) a Jaume I, entonces un niño de seis años que más tarde fue el Conqueridor, tras la muerte de su padre, el rey Pere en la batalla de Muret. Las Corts Reials fueron institucionalizadas en Barcelona, en 1283, donde el rey Pere II el Gran se comprometió a que "si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels Prelats, dels Barons, dels Cavallers i dels Ciutadans...", una declaración sorprendente para una época caracterizada por la lucha entre la monarquía y los señores feudales, pero que adquiere una especial relevancia ahora, 720 años después. El conjunto de los tres "braços", con funciones de consejo, pero también legislativas, era conocido como "lo General de Cathalunya". Este General, con el tiempo, precisó disponer de órganos ejecutivos. Y así, en 1289 es nombrada en Montsó una "Diputació del General" para recaudar impuestos. Sesenta años más tarde, en 1359, durante la invasión de Aragón y Valencia por las tropas de Castilla, las Corts Reials nombran a doce diputados con plenas atribuciones ejecutivas en materia fiscal y para controlar la Administración, bajo la autoridad del considerado primer presidente de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, obispo de Girona. En las Corts de Barcelona de 1364 se aprueba la emisión de deuda pública para ser administrada por la Diputació del General, es decir la Generalitat, asignándose su sede en Barcelona, en un palacio gótico de la calle de Sant Honorat, actualmente fachada oriental del Palau. Finalmente, en 1413, el rey Ferran d'Antequera, de la familia Trastamara, da a la Generalitat forma legal definitiva y la convierte en un organismo autónomo, desvinculado de las Corts Reials y con funciones para hacer observar las Constituciones de Catalunya incluso al propio rey. La Generalitat se convirtió así en la más alta representación de los intereses de Catalunya, defensora de sus Constituciones y franquicias, hasta el punto de que en ocasiones llegó a ejercer posiciones oligárquicas de poder, como por ejemplo en la designación de sus componentes o en el control de las finanzas no siempre en beneficio de los administrados, lo que provocó protestas de los ciudadanos. Durante la época moderna, la Generalitat chocó con el absolutismo de los Austria, pero también con la potencia del Consell de Cent de Barcelona. Las contribuciones que la monarquía quiso imponer por la guerra de los 30 años, así como el intento del conde duque de Olivares de someter todos los reinos de España a las leyes de Castilla, provocaron la guerra de los Segadors (1640). La Generalitat y los fueros catalanes se vieron, finalmente, reducidos a nada tras la guerra de sucesión (1702-1714) y la instauración de los Borbón en el trono español. La institución fue recuperada contemporáneamente en 1931,
tras la proclamación de la Segunda República, suprimida
de nuevo en 1939, tras la Guerra Civil, y, finalmente, una vez muerto
el general Franco, fue reinstaurada con la monarquía constitucional
de Juan Carlos I.
El listado de los 127 presidentes de la Generalitat, al que se ha añadido
el nombre de Pasqual Maragall, es producto de una investigación
dirigida por Josep Maria Solé i Sabaté y publicada en
el libro "Història de la Generalitat de Catalunya i dels
seus presidents (1359-2003)", de Enciclopèdia Catalana.
1. Berenguer de Cruïlles. 1359-1362 2. Romeu Sescomes. 1363-136? 3. Ramon Gener. 136?-1365 4. Bernat Vallès. 1365 Bernat Vallès. 1365-1367 Romeu Sescomes. 1375-1376 5. Joan I d'Empúries. 1376 6. Guillem de Guimerà i d'Abella. 1376-1377 7. Galceran de Besora. 1377-1378 Ramon Gener. 1379-1380 8. Felip d'Anglesola. 1380 9. Pere de Santamans. 1381-1383 10. Arnau Descolomer. 1384-1389 11. Miquel de Santjoan. 1389-1396 12. Alfons de Tous. 1396-1413 13. Marc de Vilalba. 1413-1416 14. Andreu Bertran. 1416-1419 15. Joan Desgarrigues. 1419-1422 16. Dalmau de Cartellà. 1422-1425 17. Felip de Malla. 1425-1428 18. Domènec Ram. 1428-1431 Marc de Vilalba. 1431-1434 19. Pere de Palou. 1434-1437 20. Pere de Darnius. 1437-1440 21. Antoni d'Avinyó i de Moles. 1440-1443 22. Jaume de Cardona i de Gandia. 1443-1446 23. Pero Ximénez de Urrea. 1446-1449 24. Bertran Samasó. 1449-1452 25. Bernat Guillem Samasó. 1452-1455 26. Nicolau Pujades. 1455-1458 27. Antoni Pere Ferrer. 1458-1461 28. Manuel de Montsuar. 1461-1464 29. Francesc Colom. 1464-1467 30. Ponç Andreu de Vilar. 1467-1470 31. Miquel Samsó. 1470-1473 32. Joan Maurici de Ribes. 1473-1476 33. Miquel Delgado. 1476-1478 34. Pere Joan Llobera. 1478-1479 35. Berenguer de Sos. 1479-1482 36. Pere de Cardona. 1482-1485 Ponç Andreu de Vilar. 1485-1488 37. Juan Payo Coello. 1488-1491 38. Joan de Peralta. 1491-1494 39. Francí Vicenç. 1494-1497 40. Pedro de Mendoza. 1497-1500 41. Alfons d'Aragó. 1500-1503 42. Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls. 1503-1504 43. Gonzalo Fernández de Heredia. 1504-1506 44. Lluís Desplà i d'Oms. 1506-1509 45. Jordi Sanç. 1509-1512 46. Joan d'Aragó. 1512-1514 47. Jaume Fiella. 1514-1515 48. Esteve de Garret. 1515-1518 49. Bernat de Corbera. 1518-1521 50. Joan Margarit i de Requesens. 1521-1524 51. Lluís de Cardona i Enríquez. 1524-1527 52. Francesc de Solsona. 1527-1530 53. Francesc Oliver i de Boteller. 1530-1533 54. Dionís de Carcassona. 1533-1536 55. Joan Pasqual. 1536-1539 56. Jeroni de Requesens i Roís de Liori. 1539-1542 57. Miquel Puig. 1542-1545 58. Jaume Caçador. 1545-1548 59. Miquel d'Oms i de Sentmenat. 1548-1551 60. Onofre de Copons i de Vilafranca. 1551-1552 61. Miquel de Ferrer i de Marimon. 1552 62. Joan de Tormo. 1552-1553 63. Miquel de Tormo. 1553-1554 64. Francesc Jeroni Benet Franc. 1554-1557 65. Pere Àngel Ferrer i Despuig. 1557-1559 66. Ferran de Lloaces i Peres. 1559-1560 Miquel d'Oms i de Sentmenat. 1560-1563 67. Onofre Gomis. 1563-1566 68. Francesc Giginta. 1566-1569 69. Benet de Tocco. 1569-1572 70. Jaume Cerveró. 1572-1575 71. Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1575-1578 Benet de Tocco. 1578-1581 72. Rafael d'Oms. 1581-1584 73. Jaume Beuló. 1584 Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1584-1587 74. Martí Joan de Calders. 1587 75. Francesc Oliver de Boteller. 1587-1588 76. Jaume Caçador i Claret. 1590-1593 77. Miquel d'Agullana. 1593-1596 Francesc Oliver de Boteller. 1596-1598 78. Francesc Oliveres. 1598-1599 79. Jaume Cordelles i Oms. 1599-1602 80. Bernat de Cardona i de Queralt. 1602-1605 81. Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai. 1605-1608 82. Onofre d'Alentorn i de Botella. 1608-1611 83. Francesc de Sentjust i de Castre. 1611-1614 84. Ramon d'Olmera i d'Alemany. 1614-1616 85. Miquel d'Aimeric. 1616-1617 86. Lluís de Tena. 1617-1620 87. Benet Fontanella. 1620-1623 88. Pere de Magarola i Fontanet. 1623-1626 89. Francesc Morillo. 1626-1629 90. Pere Antoni Serra. 1629-1632 91. Esteve Salacruz. 1632 92. García Gil de Manrique y Maldonado. 1632-1635 93. Miquel d'Alentorn i de Salbà. 1635-1638 94. Pau Claris i Casademunt. 1638-1641 95. Josep Soler. 1641 96. Bernat de Cardona i de Raset. 1641-1644 97. Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç. 1644-1647 98. Andreu Pont. 1647-1650 99. Pau del Rosso. 1650-1654 100. Francesc Pijoan. 1654-1656 101. Joan Jeroni Besora. 1656-1659 102. Pau d'Àger. 1659-1662 103. Jaume de Copons i de Tamarit. 1662-1665 104. Josep de Magarola i de Grau. 1665-1668 105. Joan Pagès i Vallgornera. 1668-1671 106. Josep de Camporrells i de Sabater. 1671-1674 107. Esteve Mercadal i Dou. 1674-1677 108. Alfonso de Sotomayor. 1677-1680 109. Josep Sastre i Prats. 1680-1683 110. Baltasar de Muntaner i de Sacosta. 1683-1686 111. Antoni de Saiol i de Quarteroni. 1686-1689 112. Benet Ignasi de Salazar. 1689-1692 113. Antoni de Planella i de Cruïlles. 1692-1695 114. Rafael de Pinyana i Galvany. 1695-1698 115. Climent de Solanell i de Foix. 1698-1701 116. Josep Antoni Valls i Pandutxo. 1701 Antoni de Planella i de Cruïlles. 1701-1704 117. Francesc de Valls i Freixa. 1704-1705 118. Josep Grau. 1706-1707 119. Manuel de Copons i d'Esquerrer. 1707-1710 120. Francesc Antoni de Solanell i de Montellà. 1710-1713 121. Josep de Vilamala. 1713-1714 122. Francesc Macià i Llussà. 1931-1933 123. Lluís Companys i Jové. 1933-1940 124. Josep Irla i Bosch. 1940-1954 125. Josep Tarradellas i Joan. 1954-1980 126. Jordi Pujol i Soley. 1980-2003 127. Pasqual Maragall i Mira. 2003 |
