POESIES EMBLEMÀTIQUES
DE CATALUNYA
La veu del poble català
|
L'emigrant (Jacint Verdaguer) Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d'enyorança es mor. Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau! ¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat? Mes ai, mes ai! ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu. Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, no us veuré més! Oh! si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués! Oh mariners, lo vent que me'n desterra que em fa sofrir! Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra, que hi vull morir! Virolai (Jacint Verdaguer) Rosa d'abril, morena de la serra, de Montserrat estel, il·luminau la catalana terra; guiau-nos cap al cel. Amb serra d'or los angelets serraren eixos torons per fer-vos un palau; Reina del Cel que els serafins baixaren, dau-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, ciutat de Déu que sommià David, a vostres peus la lluna s'és posada, lo sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols estrella d'Orient, siau pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors lo port de salvament. Donau consol a qui la pàtria enyora sens veure mai los cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, tornau a Déu los cors que l'han deixat. Mística font de l'aigua de la vida, rajau del cel al cor de mon país; dons i virtuts deixau-li per florida; feu-ne, si us plau, lo vostre paradís. Ditxosos ulls, Maria, los que us vegen! ditxós lo cor que s'obre a vostra llum! Rosa del cel que els Serafins voltegen, a ma oració donau vostre perfum. Cedre gentil del Líbano corona, arbre d'encens, palmera de Sion, lo fruit sagrat que vostra amor nos dóna és Jesucrist, lo Redemptor del món. Amb vostre nom comença nostra història, i és Montserrat lo nostre Sinaí; sien per tots l'escala de la Glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d'abril, morena de la serra, de Montserrat estel, il·luminau la catalana terra; guiau-nos cap al cel. El Somni (Joan Salvat-Papasseit) Guardeu la terra els pagesos germans, guardeu, beseu-la amb delit, pam a pam: ara amb nosaltres, marins i gojats, per Catalunya, els vaixells salparan. Guardeu la terra els pagesos germans. De cara al món altra volta, i firam! les gestes nostres no temin la mar: qui duu senyera els dofins li fan pas. Per Catalunya un bell nom voleiant, de cara al món altra volta, i firam! Fornits atletes, a proa s'hi cap; deixeu l'Estadi pels fadrins que es fan. Preneu els estris de viure en combat. Per Catalunya: una passa endavant! Fornits atletes, a proa s'hi cap. Vosaltres, dones, heroiques com mai, sigeu valentes, que l'empresa és gran: les nostres filles que aprenguin l'afany. Per Catalunya reseu català, vosaltres, dones, heroiques com mai. Fendim les ones, tal guerrers d'abans; -de nou la història que ens vegi avançant.- Vulguem esser-hi entre els pobles més grans. Per Catalunya, els fanals ben endalt; fendim les ones, tal guerrers d'abans! Pròximament s'inclouran d'altres poesies |
