A diferència de les altres institucions autonòmiques de l'Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya no va ser creada després de la nova Constitució espanyola de 1978, sinó que va ser "restablerta" l'any 1977, abans de la promulgació de la Constitució. Va ser restablerta perquè la Generalitat de Catalunya no sols ja havia existit en l'Espanya democràtica del temps de la Segona República (1931-1939), sinó que amb aquest nom s'ha designat, des de fa gairebé set-cents anys, l'organisme executiu creat per les Corts generals de la Confederació de la corona catalano-aragonesa (s. XIV-XV).

Les arrels de Catalunya com a poble amb una unitat de territori i de govern s'endinsen en la llunyania dels segles de l'edat mitjana.

L'emancipació progressiva dels comtes catalans dels segles X i XI respecte als reis francs; la conquesta de nous territoris als sarraïns i el seu repoblament consegüent amb gent de parla catalana, i la supremacia del comtat de Barcelona (Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV), van ser determinants en el llarg procés d'unificació del territori, de creació de la capitalitat de Barcelona, de consolidació de la unitat de govern dels comtats catalans i d'implantació de la llengua pròpia del país. Els caps de la Casa de Barcelona regirien els catalans durants cinc segles llargs.

La nació catalana ha tingut al llarg dels segles les institucions polítiques i les formes de govern pròpies de cada època, amb un grau de sobirania també divers. Aquestes institucions han estat, en certs períodes de la seva història, les pròpies d'un estat sobirà, i en d'altres més recents l'expressió d'un poder compartit amb el poder central de l'Estat espanyol.

Amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó (1137) nasqué el regne de Catalunya-Aragó, que a més d'aquests territoris i els de Provença i el Roselló incorporà successivament les illes Balears, València, Sicília, Còrsega, Sardenya i Nàpols i arribà fins a Atenes i Neopàtria.

La progressiva cohesió del territori i del govern de la Catalunya d'aquella època per la força dels fets culminà amb una realitat de dret: en virtut del Tractat de Corbeil (1258) entre Jaume I el Conqueridor i Lluís IX (Sant Lluís de França), el primer signava la pèrdua dels seus dominis ultrapirinencs (llevat de Montpeller i el Roselló) i el rei de França, com a succesor dels reis carolingis, renunciava als seus drets sobre els comtats catalans de Barcelona, Urgell, Besalú, Rosselló, Empúries, Cerdanya, Conflent, Girona i Osona. Catalunya perdia territoris, però guanyava la indepèndencia de dret. La independència de fet se situa en l'any 989.

La dinastia autòctona catalano-aragonesa s'extingí al començament del segle XV. El tron passà successivament a dinasties d'origen castellà (els Trastàmara), austríac (els Habsburg) i francès (els Borbó). Però els països de la confederació catalano-aragonesa disposaven des del segle XIV d'un organisme polític-administratiu sorgit de les Corts Reials, la Generalitat, que esdesvindria una institució de govern. Aquesta institució, amb els seus alts i baixos al llarg de la història, és el precedent de les actuals institucions polítiques catalanes.

És veritat que l'exercici del poder en l'època medieval poc té a veure amb la separació de poders dels estats moderns de dret democràtic. Però és simptomàtic que l'única institució d'autogovern que al llarg dels segles ha expressat el poder polític a Catalunya i ha perdurat fins als nostres dies és la Generalitat.

L'exercici dels drets i les llibertats d'aquest poble i la vigència de les seves institucions han estat interrompudes contra la seva voluntat en llargs períodes de la seva història. Però Catalunya s'ha recuperat tard o d'hora, sobretot quan en els moments decisius els seus ciutadans han donat prova de la seva unitat a l'entorn de les institucions polítiques pròpies.

No es pot oblidar que Catalunya és una de les Comunitats Autónomes que més aporten a Espanya. Ser català es una de les millors maneres de ser espanyol.
Cal afavorir el bon clima de convivencia entre Catalunya i el conjunt d' Espanya doncs el mercat espanyol és la principal destinació dels productes catalans. En resum, "És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya i te voluntat de ser-ho".

El 20 de desembre de 2003 es produí un aconteixement històric. Jordi Pujol, després de 23 anys com a president passava el relleu a Pasqual Maragall.

Una Generalitat de gairebé 650 anys




Cant de la Senyera

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalarás.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.



Poesies emblemàtiques catalanes

Comàrques i pobles de Catalunya

Versión en castellano